Sobre les Danses del Rei moro del poble

Nosaltres, al ple de març d’aquest any, fa més de 7 mesos, vam presentar aquesta moció

(vegeu imatges) a l’ajuntament per a crear una comissió de Carasses: una comissió de gent del poble, interessada en la festa i en la seua continuïtat i adaptació, per a aconseguir modernitzar-la. També per evitar barbaritats que puguen arribar a afectar la salut d’algú. La festa, que molts considerem la principal festa del nostre poble, es tracta d’un acte d’inversió social, on els joves (danseros) agafen o haurien d’agafar el control de la seua festa i ballen a la plaça del seu poble, creixent, fent-se majors d’edat i convidant a la següent generació, els naranjeros, a fer-ho. En la moció nosaltres argumentàvem que la festa hauria d’adaptar-se a nous temps, fomentant la participació de l’altra meitat de la població, les dones, que no es troben ben representades a la festa. Però, (i aquest ‘però’ és important), s’havia de fer amb la participació i la voluntat de tots els i les participants en la festa. Per eixa raó, proposàvem a l’ajuntament que a aquesta comissió participaren també els danseros i naranjeros. Un lloc on parlar i acordar el que va a fer-se, sempre des de la comprensió del que es vol fer i per què.

El que no pot fer el Sr. Alcalde és apropiar-se de la festa, no és seua, és del poble. Ell soles no ho hauria de decidir tot, es tracta d’una festa popular. Li demanem des d’ací que reconsidere la nostra proposta. Ja fa diversos anys que la festa arriba al ple de l’ajuntament, perquè l’ajuntament està intervenint massa a la festa. Nosaltres pensem que les danses del Rei Moro són de tots els agosters i agosteres i també que s’han d’adaptar als nous temps, però que aquesta adaptació s’ha de fer en la màxima participació possible, comprenent la necessitat del canvi i portant-lo a terme els i les que participen. Només participant en la decisió les persones podem assumir el que s’ha de fer, les imposicions no valen ací.

Aprofitem per a desitjar-vos unes bones festes junt amb la família i amics, recordant aquells/es que ens falten.