El projecte, promogut per GREEN VALLEY WASTE SITE S.L., pretén instal·lar un abocador al Polígon 29, darrere de l’antiga escombrera, a escassos metres de desenes d’habitatges i en una zona sensible des del punt de vista hidrològic i paisatgístic. L’Ajuntament va informar favorablement la Declaració d’Interés Comunitari (DIC) ignorant les al·legacions presentades. Fem Poble ha recorregut la decisió i l’equip de govern inadmet el nostre recurs.
Des del Grup Municipal Fem Poble hem presentat al·legacions i, posteriorment, un recurs administratiu contra el Projecte d’Instal·lació de Valorització i Eliminació de Residus No Perillosos promogut per l’empresa GREEN VALLEY WASTE SITE S.L., publicat al DOGV número 10055 de 26 de febrer de 2025. Es tracta d’una instal·lació que es pretén ubicar al Polígon 29, parcel·les 20, 21 i 24 del terme municipal d’Agost, en sòl no urbanitzable comú.
Les nostres al·legacions, presentades en qualitat de regidor i portaveu de Fem Poble, es fonamentaven en cinc eixos principals que posen en dubte la viabilitat ambiental, urbanística i social del projecte.
Malgrat això, el 18 de desembre de 2025, l’Alcaldia va dictar el Decret nº 1790/2025, informant FAVORABLEMENT la Declaració d’Interés Comunitari (DIC) sol·licitada per l’empresa. En la seua motivació, la resolució es limitava a transcriure l’informe de l’Arquitecte Municipal, sense esmentar en cap moment les al·legacions presentades per Fem Poble, ni valorar els riscos tècnics i ambientals exposats.
Davant d’aquesta vulneració del dret a la participació i a una tutela administrativa efectiva, des de Fem Poble vam presentar, el 18 de gener de 2026, un recurs de reposició contra l’esmentada resolució, que exposem a continuació.
Les al·legacions presentades: cinc eixos fonamentals
1. Impacte paisatgístic i ambiental
L’estudi d’impacte presentat per l’empresa qualifica l’efecte sobre el paisatge com a «lleu». Una afirmació que, des de Fem Poble, considerem totalment inadequada. El projecte se situa en una zona rural d’alternança de cultius, i la introducció d’infraestructures industrials —naus, basses de lixiviats, maquinària— suposarà una alteració permanent de l’entorn.
A més, l’estudi no analitza amb suficient rigor la percepció visual des de punts clau com el Polígon Industrial Els Castellans o la carretera CV-820, ni avalua l’afectació sobre la fauna i flora local, especialment en àrees properes a la Serra del Maigmó.
2. Riscos hidrològics i de contaminació d’aqüífers
Un dels aspectes més preocupants del projecte és la seua ubicació sobre una zona sensible des del punt de vista hidrològic. El mateix estudi reconeix que:
«La parcela se ubica dentro del sistema acuífero denominado Prebético de Alicante. Se trata de una serie de acuíferos aislados situados en la zona sur de la provincia de Alicante (…) Las reservas de ambos se sitúan sobre los 100 hm³.»
Això significa que qualsevol filtració de lixiviats —líquids contaminants que es vertiran a les dues basses de més de 8 milions de litres — podria acabar contaminant els aqüífers que proveeixen d’aigua la comarca, amb una vulnerabilitat que el propi projecte qualifica d'»Alta» en el plànol 13.6.
A més, les pluges intenses —com les viscudes a la DANA de València l’any 2024— podrien provocar escorrenties contaminants cap a zones properes, com la via pecuària «Cordel de Novelda-Agost», directament afectada pel projecte.
3. Incompatibilitat urbanística i veïns afectats
El projecte es classifica com a «compatible» en sòl no urbanitzable comú (SNU/CA), però la seua naturalesa industrial contradiu l’ús agropecuari característic d’aquesta zona. Des de Fem Poble considerem que, si bé un abocador podria ser admissible, les naus industrials i les basses de lixiviats no ho són en aquest tipus de sòl. A més, en el ple del 15 de gener de 2026, l’alcalde va admetre que desconeixia l’ús concret que es donaria a aquestes naus, la qual cosa afegeix més incertesa al projecte.
Però el més greu és que l’estudi ignora completament la presència d’habitatges propers. En un radi de menys de 200 metres hi ha 8 vivendes habitades. Si ampliem el radi a 500 metres, la xifra supera les 50 vivendes. Aquests veïns patiran:
- La pèrdua de qualitat de l’aire, ja greument afectada a Agost (som el municipi amb pitjor qualitat de l’aire del País Valencià).
- El soroll de les trituradores i la maquinària.
- L’increment del trànsit de camions, amb fins a 20.000 tones de residus previstes, un impacte no avaluat a l’estudi.
4. Participació ciutadana insuficient
L’enquesta de participació pública inclosa a l’estudi (pàgina 62) compta amb només 18 persones. Una mostra clarament insuficient per a reflectir l’opinió de la població afectada. Hem pogut comprovar, a més, que veïns que viuen a menys de 100 metres de la parcel·la no van ser entrevistats.
Des de Fem Poble vam exigir que s’amplie aquest procés participatiu, amb sessions informatives públiques i un termini addicional per a presentar al·legacions.
5. Contaminació atmosfèrica i acústica
El mateix projecte reconeix ser «potencialment contaminant de l’aire». Malgrat això, proposa només un autocontrol per part de l’empresa, amb una inspecció pública cada tres anys. Això és del tot insuficient.
Recordem que Agost té actualment les partícules PM2.5 per damunt dels límits recomanats per l’OMS (10 µg/m³). Estudis recents assenyalen que un augment de 10 µg/m³ en aquestes partícules incrementa un 16% el risc de càncer de pulmó. No podem permetre’ns accentuar aquest problema.
A més, l’estudi no valora adequadament l’impacte acústic de les activitats de les naus ni del trànsit de vehicles pesants. Aquests impactes seran sumatius a l’activitat de valoració d’estris que ja s’ha autoritzat a la parcel·la adjacent, just on teníem l’escombrera municipal.
El recurs de Fem Poble contra l’informe favorable de l’Ajuntament
Com exposàvem al principi, l’Ajuntament d’Agost va informar favorablement la DIC mitjançant el decret nº 1790/2025, de 18 de desembre de 2025, sense valorar ni esmentar cap de les al·legacions presentades per Fem Poble.
Davant d’aquesta vulneració, vam presentar un recurs de reposició (i subsidiàriament d’alçada) amb els següents fonaments:
Fonaments del recurs
- Violació del dret a una tutela administrativa efectiva (art. 24.1 CE): No es pot dictar una resolució sense valorar i resoldre expressament les al·legacions presentades per una part interessada.
- Violació del principi de participació ciutadana en matèria ambiental (art. 27 Llei 27/2006): L’òrgan instructor ha de considerar les observacions del públic i informar sobre les raons de la decisió final.
- Violació del principi de motivació dels actes administratius (art. 35.1 Llei 39/2015): La resolució és deficient, ja que no exposa els motius pels quals, malgrat les greus objeccions, es considera que el projecte compleix els requisits.
- Incompliment de les competències municipals en la LOTUP: L’Ajuntament té l’obligació d’exercir un control real sobre la idoneïtat del projecte per al territori municipal, no un tràmit buit.
- Vulneració del principi de precaució en matèria ambiental i de salut pública: Davant la incertesa sobre els impactes acumulats, l’administració ha d’exigir garanties més robustes.
Peticions concretes del recurs
Sol·licitavem:
- L’anul·lació de la Resolució nº 1790/2025 per defecte de forma essencial i insuficient motivació.
- Que es torne a instruir el procediment, exigint a l’empresa promotora que responga de manera específica i tècnica a totes les al·legacions, especialment en relació amb:
- Garanties absolutes contra la contaminació d’aqüífers (millora del sistema d’impermeabilització, pla de monitoratge continu i públic, i avaluació de l’impacte de pluges extremes).
- Estudi d’impacte acústic i de qualitat de l’aire detallat, amb mesures correctores vinculants i control independent.
- Justificació de la compatibilitat urbanística, valorant l’impacte sobre les vivendes properes (radi de 500 m) i el caràcter agropecuari de la zona.
- Justificació de l’ús de les 6 naus industrials que es pretenen construir.
- Procés de participació ciutadana suplementari, amb sessions públiques informatives.
- Integració paisatgística real, amb plans detallats de pantalles vegetals.
3. La suspensió cautelar de qualsevol efecte o tràmit posterior derivat de la resolució impugnada fins que no es resolga el recurs.
L’equip de govern ha inadmés el recurs, continuant amb la tramitació ordinària. És incomprensible aquesta poca cura amb la salut del veïnat. Per què hem de portar tota la brossa al nostre municipi?
Conclusió: Defensem un model de poble sostenible i saludable
Des de Fem Poble no permetrem que Agost es convertisca en l’abocador del País Valencià. Continuarem defensant un model de poble sostenible, saludable i respectuós amb el nostre territori i les persones que l’habiten.
L’Ajuntament d’Agost no pot desentendre’s de la seua responsabilitat emetent informes favorables automàtics, com pretén dir que ha fet. Si l’equip de govern volguera podria exercir una funció activa de control en defensa dels interessos generals i de la salut del seu municipi, especialment quan es tracta de valorar si una activitat interessa a la comunitat o no, com és el cas d’una Declaració d’Interés Comunitari.
Continuarem informant i lluitant contra aquest projecte que pot afectar negativament la salut i el benestar del veïnat, sense aportar cap benefici al poble d’Agost.
Pots consultar el text íntegre de les al·legacions i del recurs contra el decret 1790/2025 presentats en els documents adjunts.
Sin comentarios